La gent que creu que existeixen un o més déus poden definir-los de diverses maneres.
Sovint se’ls defineix com a éssers que tenen propietats màgiques o sobrenaturals diverses (omnipresència, haver creat l’univers, haver creat vida, immortal…) que tenen un efecte sobre nosaltres, diferents dels que pot tenir, per exemple, una rajola. En aquest cas és molt fàcil descartar la seva existència: només cal demostrar que tots els efectes que pugui tenir déu sobre el món es poden explicar assumint que no existeix, que déu és una complicació innecessària per a poder entendre la realitat. Se suprimeix la complicació i santes pasqües.
També hi ha gent que defineix el seu déu com un cosa sense cap propietat màgica ni sobrenatural en particular, que no té cap efecte especial sobre el món. Tan sols “existeix”. Aquest cas és una mica més trampós, perquè aquest ens no té cap propietat que permeti testar si existeix o no.
Però llavors només cal que ens fixem en l’ús del llenguatge.
“Existir” és un verb que ens vam inventar per fer referència a certes coses: les que tenen un efecte, de qualsevol tipus, en el món, en la nostra percepció, en la nostra ment o en les nostres emocions. Hi ha alguna cosa que “existeixi” i no faci res d’això?
Un ens que no fa res, ni provoca cap efecte, ni es pot veure, ni s’hi pot arribar de cap manera, ni t’hi pots comunicar, ni és epistemològicament necessari, ni cal per a entendre res… és un ens que no existeix. Un déu sense propietats ni efectes és, senzillament, una idea buida de contingut que no es materialitza en res.
Un déu sense propietats és una cosa que no existeix.
I quan aquesta gent et repta a demostrar la inexistència del seu déu-sense-propietats, en el fons, el que estan preguntant és si ets capaç d’aclarir si una cosa que trenca l’ús del llenguatge té (o no) una propietat definida pel llenguatge.
Home, doncs clar que no es pot respondre: de bon principi la pregunta no té sentit.
"No hi veig cap déu aquí dalt"
0 Respostes a “Grow up, or die (V): l’animal que no existeix”