Entre el darrer terç del segle XX i el primer terç del segle XXI va sorgir simultàniament a diversos llocs del planeta una lligadura tipogràfica que feia molt per l’esperit fonamentalment informal i contracultural d’aquells temps. Consistia en la unió d’una “x” i una “d” i es representava per “xd“.
“xd” s’emprava per indicar ironia, diversió o que el text en qüestió contenia una broma o expressió divertida, es creu que per la seva similitud amb una cara humana rient (afirmació no comprovada pel registre fòssil existent). És per això que alguns autors esgrimeixen que es tractava d’un metacaràcter lingüístic de caire hipergramatical.
En la majoria de llengües on s’ha documentat l’aparició de “xd” es tracta d’una grafia sense sentit que va acabar fixada com a expressió fossilitzada inalterada, com les tipografies “&“, del llatí “et”, o “$“, de l’espanyol “peso”. A diferència d’aquests dos casos, però, no es tracta d’un fòssil procedent de llengües mortes sinó que fou un fenòmen paral·lel que ocorregué simultàniament en moltes llengües diferents.
Exemple d’ús d’”xd” segons un diccionari de l’època:
xd
1. m. abrev. A laughing face. When I was walking to the mall my friends got hit by a car and were killed xd
Exemple visual:
Codi visual per a "xd", "haha" o "fill de puta".
LOL
Molt interessant. Intentaré buscar algun article relacionat. Pel que sé, a la època que dius encara tenien un record molt fort de la primera guerra mundial i l’assassianat de Ferran d’Àustria, segurament agreujat per la caiguda de les torres bessones. Com dius, és possible que, des d’un punt de vista més cultural, xd sigui una degeneració no intencional de la grafia XD, provant de deshumanitzar-la o eliminar-li l’expressió emocional (o de fer-la més abstracta, no hem d’oblidar Picasso i Einstein).
Efectivament fou una època marcada per una intensa relació entre la realitat abstracta i el sentit de l’humor. Coincideixo en això de la deshumantització. No coneixia la grafia XD però crec que els trets deuen anar per aquí.
No he volgut posar-ho al text perquè no en tinc proves directes, però diria que en aquella època el ràtio de coses divertides per càpita va augmentar espectacularment, sobretot després de les grans guerres dels segles XIX-XX (francoprussiana, guerra del Congo, WWI i WWII…). Llavors, per determinisme històric, l’aparició d’un caràcter d’aquest tipus per expressar aital zeitgeist era simplement inevitable.
També tinc l’extranya impressió que un fenomen conegut com a Internet, que entre d’altres coses va aconseguir globalitzar el món d’una manera sense precedents per aquelles èpoques, i un “emoticono” del Messenger que consistia en una cara groga (com totes) amb els ulls en forma de creu (x) i una rialla enorme en forma de D, hi tenen alguna cosa a veure. Encara que no ho sé segur.
hahahaha
perdó: xd
Me GUSTA el comentari de la valèria.
I pel que fa al president: No estic gens d’acord amb tu. Està demostradíssim que Internet no és més que una creença arcaica, i la ciència moderna pot demostrar la seva inexistència. Els fonaments en que es basava el culte a Internet són completament irracionals, i només podem entendre la seva popularitat observant els baixos nivells d’escolarització dels seus creients i practicants. Internet és una falàcia primitiva!
Doncs jo no estic d’acord amb què tu no estiguis d’acord amb mi. I t’ho estic dient per Internet.