Aposta. La cèl·lula, els organismes i els cossos dels éssers vius en general, són una” construcció genètica”, és a dir, són producte d’un procés desenvolupamental regit pels gens, que actuen individualment per donar un fenotip col·lectiu. I vull remarcar que en aquesta frase, entenc “construcció” amb exactament el mateix significat que dic que la cultura és una “construcció social”.
I si tenim en compte que una “construcció social” és, en última instància, una construcció memètica que està subjecta a lleis d’evolució (com la genètica), llavors podem traçar un paral·lelisme molt interessant entre el resultat de l’evolució genètica (i.e., organismes biològics de qualsevol tipus) i el resultat de l’evolució memètica (i.e., la societat i cultura humanes).
En aquest context, el resultat de l’evolució genètica i de la memètica serien unes construccions complexes que trascendeixen l’abast inicial dels gens/mems que constitueixen el sistema, en el sentit que són d’un ordre superior al del nivell d’interessos dels gens/mems. I cal no oblidar que els interessos de facto dels gens/mems, és a dir la seva supervivència al món, són el motor de l’evolució.
Així, els gens i les persones es poden relacionar amb el seu entorn d’exactament la mateixa manera: una persona pot creure que ella viu en una societat i que aquesta societat és el seu entorn, el seu hàbitat, un medi extern que l’influeix i determina i on ella desenvolupa les accions del seu interès; i trobem que un gen es relaciona amb la cèl·lula on viu com si la cèl·lula (i l’organisme en general) fossin tan sols el seu hàbitat i el lloc on desenvolupa els seus interessos immediats: expressar el fenotip que toca.
Però en realitat, el conjunt de gens i el conjunt de mems ignoren, tant un com l’altre, que l’hàbitat que estan percebent és quelcom més que un entorn: és el producte estable de la suma dels seus interessos i els dels seus veïns, que canvia segons com s’expressin aquests interessos i evoluciona per adquirir estats suficientment estables per a continuar permetent l’evolució, sempre en consonància amb els interessos d’unes subunitats inconscients: les persones o els gens.
Proves: zero.
Us he trobat molt a faltar tots aquests anys
I si es vol complicar-ho encara una mica més, vegi’s que l’evolució derivada de la selecció de mems culturals ve donada perquè prèviament la selecció de gens ha produït cervells complexos capaços d’allotjar mems.
La cultura pot tornar-se prou elaborada com per contenir supraunitats capaces d’evolucionar?
Tenim el toro per les banyes, però al cabró li han injectat gasolina en vena. El que dius em sona molt bé, però em planteja preguntes sobre equivalència mem-gen. Sobretot pel que fa als “interessos” del gen. Probablement és una qüestió terminològica, però podem parlar dels interessos del mem?
De fet, segurament podem fer-ho: el mem “ha de” sobreviure, però en aquest cas, parlant d’un concepte clarament abstracte, es fa més evident que no es tracta d’un objectiu raonat, si no d’un tema de definició. És mem perquè té la potència de sobreviure, que és la raó de ser de l’evolució memètica. Ah, si. Era terminològic. Ok!
Passa el mateix amb el gen, oi?
No sé si havíem parlat mai amb aquests termes, però estic increÏblement d’acord amb l’aplicació de la idea de “construcció social”, i estic content que coincidim. De fet, crec que un dels punts forts de la teoria memètica és que soluciona els problemes de les nocions constructivistes: per exemple, qui és l’autor de tal construcció social? -s’ho pregunten en serio.
I si em permets refinar les teves paraules, jo expressaria “d’un ordre superior” com d’una “complexitat superior” o algo així. (és “ordre superior una expressió estàndar?) Bé, ja que ens hem de currar un vocabulari tècnic, fem-ho com cavallers. Vull dir, crec que complexitat és adequat en el sentit més estricte i matemàtic: estem parlant d’interconnexions (mems compartits entre memplexes) i numero de nodes (memplexes) cada cop més grans. (Ho estic escrivint bé o m’estic flipant?)
Hi estic al 100% d’acord! Sí, tot és terminològic, i tenen aquestes propietats per definició.
Iuhu!
Que maco l’hàmster!!
Un respecte. Va morir fa poc :(
Uuuh! Looks fine. Fa temps vam parlar-ne amb el Pep d’aquest paral·lelisme, però no vam aconseguir expressar-lo tant elegantment.
I sí, aquest paral·lelisme cobra vida per simple definció dels termes que el formen, ja que el mem és una creació intel·lectual inspirada en el gen, però a un ordre superior.
Furthermore: seria possible parlar de Selfish Meme?