L’any 1910 amb una pesseta podia comprar-me un quilo de pipes, i el 2011 amb una pesseta no m’arriba ni per a mitja pipa. Ja que el valor de la pesseta que tenia llavors no s’ha perdut (és obvi que una pesseta val una pesseta, no?!), hem de concloure, a la força, que algú s’ha quedat part de la riquesa que tots associàvem a la nostra pesseta, sense preguntar-nos si hi estàvem d’acord:
La inflació no és ni màgia, ni una força de la naturalesa. La inflació és el govern i la banca robant-te.
No sé res d’economia, però protesto: ens estan robant tant com nosaltres els hi estem regalant. És a dir, no hi ha cap decisió, és un robatori accidental. Alguna cosa ha de créixer, m’imagino. Bé, tant hi fa, no hi arribo.
Si el mecanisme de robatori és la inflació, i la inflació la decideixen els governs, no és pas accidental sinó premeditat. La gràcia del sistema és que la única manera de créixer (i com diu lo presi, si no es creix ja hi ha crisi) és gastar cada cop més, encara que la riquesa total, el que la gent vol (és a dir, menjar, cotxe i ipod) sigui la mateixa.
Per tant, es fan més diners -> http://www.chartingstocks.net/wp-content/uploads/2009/03/money-supply.gif -> això són la quantitat de dòlars total en circulació al llarg del segle XX. No crec que ara mateix siguem el doble de rics que el 2007!
És el gran problema de les economies que volen créixer sempre. O sigui totes. Com deia un savi, hem d’aconseguir crear un “decreixement sostenible”.
Tots foten el crit al cel si un any el PIB no ha crescut. And my simple question is: why?
A mi ja em sembla bé que es creixi sempre, o sempre que es pugui. Lo problema és quan no hi ha riquesa per fer-ho, i cal endeutar-se amb els bancs o emetre més diners perquè els bancs te’ls puguin deixar. El socialisme i el neoliberalisme estan regalant l’Estat a la banca :D
Una pesseta no val una pesseta :)